Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer,
que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc toco el que sé.
D' un lloc a l' altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner.
Si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu, jo moriré.
Jo li trec les consonants del finals:
pac pec pic...per papepi, que és més senzill de pronunciar i sona més lligat.
sol sol la sol fa mi re do si, la, sol, la, si, do (bis)
re re re re re sol sol sol sol re re re re sol
sol sol la sol fa mi re do si, la, sol, la, si, do
Heu d'utilitzar un xil·lófon que al menys tingui una octava i mitja (o més, per anar bé). Això vol dir que tingui del do al do`i encara fins al sol'. És a dir, 15 notes al menys.
Per tocar-la en un xil·lòfon més petits us caldríen tecles negres (notes cromàtiques).
Si voleu la versió per flauta, demaneu-me-la, que us la posaré, amb notes diferents (així no hi cap...).
La cantarem en HOQUETUS... el que vol dir que cadascú canta una síl·laba... Ja podeu practicar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada